ales foses amb mercuri

idea habil que camina desperta

anima trancada que no es buida

 

es com  equasio en equilibri

no puc sentir el que sents

pero veix que sentu el mateix

 

es part intriseca de la teva naturalesa

blanca com la teva historia

descuneguda sense rara

 

hi hara que ets alla al teu mon

part de mi es per recordant la desicio dels teus ulls

la part neta de les teves mans

 

potser la pregunta seria que faix aqui

parlalant de aixo que no emb ve ni em ba

y sera per jugar...

 

sera per dirte la enveja que sentu

cuan beix els teus pits embolicats amb la tovallola

o cuan pajeixas com una fulla sobre la sorra

 

anima blanca que es dibuxe

sense fer sorroll

en el record dels meus anys.